Història | Restaurants cuina catalana Barcelona

Història

El Racó d’en Freixa va obrir portes al 1986 en un local de la zona alta de Barcelona de la mà de Dori Riera, cap de sala i de mi mateix, Josep María Freixa. A mitjans dels 90, Ramon, el meu fill, va agafar el control dels fogons i va donar una volta a la cuina catalana que servíem. Triomfà, i al 2009, es va “emancipar” i va començar a Madrid un projecte que ja té dues Estrelles Michelín en poc més de dos anys. Jo no podia deixar sol el local de Sant Elies i vaig tornar amb la cuina que demandaba el moment, sabors de la nostra memòria gustativa. Jo dirigeixo el show, però no estic sol als fogons, m’acompanya una brigada d’experts cuiners, alguns que van treballar amb mi temps enrere i d’altres de nova formació.

El nostre restaurant és petitet, pot acollir a uns 40 comensals, pel que el servei que rebreu és acurat i personalitzat. Ens centrem bàsicament en el receptari català tradicional, sense floritures ni innovacions, simplement la recepta tradicional pura i dura..

Treballem amb productes de temporada que incorporem als plats del dia, mentre que procurem mantenir una carta fixa amb els plats catalans més tradicionals i atemporals: fricandó, canelons, coca de recapte…

També tenim cura del pa, cada cop més valorat en aquests temps. Desde la inauguració del restaurant, sempre hem elaborat el nostre propi pa i desde fa uns anys m’encarrego jo personalment. No em considero forner, sento massa respecte per aquesta professió com per ser tan agosarat, prefereixo considerar-ho un hobby. Necessitaría un capítol apart per poder expressar la satisfacció que sento quan faig el pa. Només dir-vos que la massa mare amb el que l’elaboro és italiana i té 70 anys. Ah, i també apuntar-vos que fem i enviem el pa que serveix el meu fill a Madrid dues vegades a la setmana.

Els restaurants ens hem convertit en conservadors del receptari català. Vivim un gran moment pel que fa al reconeixement al nostre patrimoni gastronòmic, el que ha de servir-nos, no per fossilitzar-lo, sino per dinamitzar-lo i mantenir-lo viu.

Josep Maria FreixaDorita Riera